Web Antellense

Benvinguts a esta humil web que no més pretén donar a conéixer un poblet anclat a la vora del riu Xúquer. Doneu-se una volteta per ací dins i no s’arrepentireu.

Un poble xicotet, però no per aixó menys enxisador.
Un poble arraconat al peu de la muntanya, però no per això oblidat.
Un poble amb identitat pròpia que ha sabut encarar el futur.

Antella és, per mèrits propis, una població arrelada a la seua comarca que, a pesar d’haver-hi patit molta emigració de la gent jove, per motius que no fa falta exposar ja que és la epidèmia que afecta a la majoria de pobles allunyats de les grans ciutats, ha sigut capaç de remuntar el vol i renáixer de les seues cendres, com l’au Fènix.

Amb uns quants monuments de gran bellesa, l’Esglesia Parroquial, la Torre Senyorial, l’Assut, l’Ermita, etc, i altres fites dignes de menció com la Creueta Alta, Antella pot oferir al visitant la cosa més pareguda al paradís que puga imaginar-se la ment més desperta.

I entrant a descriure per damunt la localització, diré que Antella té per veïns els termes d’Alberic, Alzira i Gavarda al mateix marge esquerre del riu, i a Càrcer, Cotes i Sumacàrcer al marge dret; tots estos municipis pertanyen a la rica comarca de la Ribera Alta del Xúquer.
població és d’origen musulmà; antigament en el terme va haver-hi un poblat anomenat Xarquia, que va ser abandonat a causa de les repetides inundacions del Xúquer. Els seus habitants van construir l’actual poble, en un lloc més elevat sobre el llit normal del riu; a pesar d’això, Antella ha patit diverses inundacions, algunes de les quals van ser molt importants durant el segle XIX.

El nom de la població és d’origen llatí indirectament i de les llengües romanços del llevant espanyol, directament, i procedix d’antella (anticula), és a dir, "comportes".

Un altre origen menys creïble però molt més romàntic és el que conten els vells del lloc:

Hi havia una princesa mora que volia convertir-se al cristianisme per bé que estava enamorada d’un jove cristià. Son pare, que no aprovava eixa relació, va comdemnar a mort al xicot i diu la llegenda que “…lo mató ante ella.” i d’ahí esdevingué Antella.

La pantanada de l’any 1982 va ser amb diferència, la catàstrofe més gran que ha afectat aquest poble en temps recents.

Però ja està bé de records lletjos i pensem en la bellesa que l’envolta. El viatger pot relaxar-se com en pocs altres llocs…

…no hi ha res com anar-se’n a la voreta del riu al amagar-se el sol o inclús en la foscor de la nit tancada, tombat en les pedres mil·lenaries de l’assut, escodrinyant el cel estrelat i sentir el brollar de l’aigua.

…o pujar a ple dia per la sendeta que ens porta al cim de la xicoteta lloma coronada per la Creueta Alta, símbol d’identitat del poble, una creu que es veu i es sent (si algú li pega amb una pedra) des de molt lluny. Una creu que pràcticament tots els xiquets i xiquetes de l’escola hauran tocat perquè quasi era una excursió obligada a l’escola, arreplegant i olent brossetes: romer, pebrella…

… gaudir del paisatge que es divisa des d’allí dalt. El nostre Xúquer i tota la Ribera que rega, amat i odiat al temps per tot allò que ens dóna de bo i tot allò que ens lleva de tant en tant.

En fi, tantes coses que oferix Antella i que no es poden perdre aquells que de veritat vullguen conéixer indrets joiosos.

by: Tomaset